TEATRERS !!!

Vau anar al festival de titelles??? Us va agradar??? Esperem que el gaudíssiu molt! 

Avui acabem la primera setmana de la...PRIMAVERA !!! Ja la tenim aquí per fi! Això vol dir que queda ben poc per a les representacions. I també vol dir que us portem una nova publicació al blog! 👏

Resulta que Dimecres 20 de Març va ser el 

DIA MUNDIAL DEL TEATRE JUVENIL I INFANTIL 

A l'ASSITEJ (Associació internacional de teatre per a la infància i la joventut) ho va voler celebrar amb aquest missatge: "Porta un infant al teatre avui". Per a fer que els nens i nenes, i joves, vagin al teatre.  
La celebració arriba a més de 90 països i van compartir amb tots nosaltres els seus missatges per aquest any escrits per la Jojo, d’11 anys, procedent d’Austràlia i la Joyee, de 8 anys, de l’Índia. Són les reflexions de dues nenes procedents de llocs molt diferents amb visions diferents però amb ganes de ser compartides. 

MISSATGE DE LA JOJO (11 ANYS)

Tinc 11 anys i sóc dislèxica. Sóc una persona que diu algunes paraulotes. Vull que la gent m’entengui com sóc. Vull ser part d’alguna cosa. Sóc una persona que vol canviar el món. Formo part del Partit dels Nens, que va dels nens i les idees i la política en un espectacle de teatre. Podria començar a canviar el món d’aquesta manera. El teatre és important perquè explica històries. Les històries ensenyen a generacions i generacions de persones el que està passant. D’on vénen, per què són aquí i què fan aquí. Coses que hem de saber. Així podem entendre la gent i el que fan.El meu primer espectacle va ser en realitat un festival de música a Adelaide quan estava a la panxa de la meva mare. El primer espectacle de teatre que recordo va ser una òpera. Perquè la cosina d’en Roger és cantant d’òpera. En Roger era el meu avi. M’encanta el teatre! Has de fer servir la imaginació, la teva pròpia imaginació, que és diferent a la dels altres. Aquest en què les coses són difícils de veure o no hi són, les has d’imaginar. O inventar. I llavors les pots veure clarament. Però la gent pot tenir una història o imatges diferents en el seu cap en comparació amb el que està al meu cap. Si no portes als nens al teatre, llavors el teatre s’acabarà. El teatre ensenya vides, cors i ànimes en acció. Si portés a un nen al teatre, a un nen petit, no li explicaria ni li diria res en el camí. Li deixaria que el veiés i que després m’ho expliqués.
Si em diguessin que no puc veure més teatre, m’entristiria, m’enfadaria. Si no hagués vist algunes de les coses que he vist en el teatre, no seria jo. I m’agrada com sóc. 

MISSATGE DE LA JOYEE (8 ANYS)

Tot està relacionat amb el teatre. Vaig néixer en un lloc on el teatre era molt especial. A l’Índia. I encara que estava en un orfenat, sabia que el teatre era important allà. La meva mare és part del teatre. Jo sóc part del teatre. Formo part de House of Muchness, que és un tipus de teatre … fem espectacles. Tots els nens tenen dret a fer coses divertides, com a House of Muchness. També faig Bollywood perquè és d’on vinc. 

Tot és teatre. És difícil d’explicar. No intentaria explicar-ho a algú que no ho entengués, simplement l’hi portaria, l’hi ensenyaria i així ho veuria ell mateix. El teatre ets tu. Tot el que fas és teatre. Tot el que t’envolta és teatre. Tu ets teatre. Tot el teu cos treballa juntament com en el teatre. Per fer un gran espectacle. I aquest espectacle és la teva vida. Sense teatre no hi hauria imaginació. La gent no seria capaç de ser ella mateixa. Sense històries, tothom s’avorriria sempre. Estarien una mica tristos, no se sentirien gaire bé. Si no tens imaginació … bé, l’únic que pot arreglar això és el teatre. Et fa aprendre coses. Pot ensenyar-te coses sobre l’amor. Com es veu de diferents maneres. I com diferents persones que potser no saben si poden estimar-se … bé, doncs sí que poden. Si és una història realment bona, pot canviar-nos de veritat. El teatre és especial, és bo i és bonic. I hem de sentir tots els sentiments: si un espectacle ens fa sentir tristos, llavors també pot fer-nos sentir esperança … que alguna cosa bona pot passar després. I gairebé sempre passa. 

Què us han semblat? Oi que és interessant el que expliquen la Jojo i la Joyee ? Vosaltres què en penseu? Ja aneu al teatre ? Hi ha molts espectacles per a nenxs i joves...i fins i tot per a bebés! 

Ara us deixem amb el missatge de la presidenta d'ASSITEJ: 

MISSATGE DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE INFANTIL I JUVENIL 2019 

PER YVETTE HARDIE, PRESIDENTA D’ASSITEJ

Vivim en un món esquinçat per la divisió i la confrontació. Al nostre voltant, per tot arreu, trobem líders i estratègies amb l’objectiu d’enfrontar a les persones per motius de raça, idioma, cultura, fortuna, gènere, orientació sexual, lleialtats a una idea, pertinença … Gairebé tot el que ens fa humans ha estat utilitzat per algú per generar una major divisió i per construir murs més alts aixecats sobre la sospita i l’odi. D’aquesta manera, aparentment li hem donat l’esquena al concepte d’ubuntu, l’ètica africana que declara: “Sóc perquè ets” i “una persona és persona mitjançant les relacions amb altres persones”. Què podem fer per revertir aquest dany que estem causant als nostres fills i filles i, de fet, a nosaltres mateixos? Els nens i nenes necessiten poder gaudir de moments en comunitat on se’ls recordi el que compartim i on puguin apreciar les múltiples realitats del que significa ser humà. Necessiten espais en què explorar noves formes de pensament que desafiïn aquestes narratives de la confrontació, en els quals empatitzin amb els que més es diferencien d’ells mateixos. Necessiten experiències concretes de comunió, comunitàries, que els recordin l’alegria i la bellesa que el món ofereix. ASSITEJ entén que el teatre proporciona múltiples vies d’accés a un major sentiment de vinculació amb els altres, i (el que és més important) amb nosaltres mateixos. Recentment, el New Victory Theater de Nova York va publicar els resultats de cinc anys d’estudi dels beneficis del teatre per a nens, nenes i joves. Una de les troballes més rellevants i inesperats és que l’exposició al teatre va oferir a aquests nens i nenes una major esperança en el futur. Els resultats es van contrastar en un grup de control on els qui no van ser van assistir a representacions teatrals i tallers en aquest mateix període i van manifestar una percepció més pessimista de les seves possibilitats futures en termes d’oportunitats d’estudi i de treball. Per què és tan important l’esperança? L’esperança produeix energia positiva que es tradueix en confiança, força de voluntat, resistència i, finalment, en accions concretes per marcar una diferència en la vida pròpia i aliena. Tot infant necessita esperança. Així doncs, comprometem-nos a portar a un nen, nena o jove al teatre avui i a reunir el suport necessari per garantir que tots els nens i nenes tinguin accés a les arts i al teatre, independentment de les seves circumstàncies personals i socials. I pel que fa als que treballem en el sector, comprometem-nos a proporcionar experiències de qualitat que suposin un canvi en la forma en què les generacions més joves perceben el món: fem-ho pel bé del món actual i pel futur. 

Per altra banda, Dimecres 27 de Març serà el DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2019  El dia de tots aquells que ens dediquem al teatre, que pugem al escenari, que dirigim obres, que actuem, que fem vestuaris, escenografies, el dia de les sales de teatres, dels programadors, dels ajudants de direcció i, per descomptat, el dia de tots aquells que gaudim també el teatre des de les butaques i fem possible que es puguin seguir fent obres de teatre. El teatre és cultura i ens ajuda a conèixer més el món en el que vivim , el nostre país, i d'altres regions. Ens ensenya moltes coses amb l'ajuda de la imaginació, les emocions, el cos, la veu...I ens
agrada molt poder compartir-lo amb vosaltres! Enguany, es tractarà d’una jornada mundial on, de manera lúdica i festiva, les arts escèniques prendran el carrer amb l’objectiu que tothom en pugui gaudir, a més de visibilitzar-les i reivindicar-les, i els teatres i les diferents associacions han preparat un seguit d’activitats:

LECTURES DRAMATITZADES 
Per exemple, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) oferirà a partir de les 11h unes lectures dramatitzades de tres microrelats al Fnac-Triangle. Els tres fragments d’autors catalans contemporanis que es llegiran són:

Matí:

El Parc, de Lluïsa Cunillé

Passis: 11 h – 12 h – 13 h
Director: Ricard Pedreira / Repartiment: Oriol Genís i Àlvar Triay

Telegrama, de Josep M. Miró
Passis: 11 h – 12 h – 13 h
Directora: Carla Torres Danés /Repartiment: Carlos Martinho i Fanny Bulló

El ball de Mia Wallace, de Victoria Szpunberg
Passis: 11 h – 12 h – 13 h
Directora: Elena Arruga / Repartiment: Anna Bertran i Núria Deulofeu

Tarda:

El Parc, de Lluïsa Cunillé
Passis: 18 h – 19 h – 20 h
Directora: Silvana Pérez Meix / Repartiment: Jordi Centelles i Jordi Cadellans

Telegrama, de Josep M. Miró
Passis: 18 h – 19 h – 20 h

Director: Martí Torras Mayneris / Repartiment: Arnau Puig i Montse Miralles

El ball de Mia Wallace, de Victoria Szpunberg
Passis: 18 h – 19 h – 20 h
Director: Juanjo Marín Pérez / Repartiment: Ariadna Cabrol i Marta Aran 

I...Voleu saber com és un teatre per dins??? Doncs estigueu ben atents per que els teatres faran: 
VISITES GUIADES ALS TEATRES 
La Puntual
Biblioteca de Catalunya 
Sala Barts
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Lliure
La Villarroel
Teatre Condal
Teatre Poliorama
Teatre Romea
Teatre Tantarantana
Teatre Victòria

ACTUACIONS AL CARRER
L’Associació Catalana d’Escoles de Teatre, ACET, celebra el Dia Mundial del Teatre fent una street performance a càrrec d’alumnes de les escoles associades. Aquesta performance es farà durant tot el dia 27 en diferents localitats de Catalunya, com Amposta, Barcelona, Lleida, Vilanova i la Geltrú, ´Hospitalet de Llobregat i Castelldefels, entre d’altres.

Podreu trobar activitats com les que us hem proposat i d'altres el proper dimecres. A més, trobareu la lectura del manifest internacional d'aquest any que serà llegit el dia 27 de Març  encarregat per l’International Theatre Institute al director i dramaturg cubà, Carlos Cedrán, i que serà llegit per l’actriu Anna Güell i també la lectura del manifest de l'AADPC a càrrec de l'actor, clown i showman: Guillem Albà. 

Manifest international del dia mundial del teatre
per  Carlos Cedrán

"Abans del meu despertar en el teatre, els meus mestres ja estaven allí. Havien construït les seves cases i les seves poètiques sobre les restes de les seves pròpies vides. Molts d’ells no són coneguts o amb prou feines se’ls recorda: van treballar des del silenci, des de la humilitat dels seus salons d’assaig i de les seves sales plenes d’espectadors i, lentament, després d’anys de treball i assoliments extraordinaris, van anar deixant el seu lloc i van desaparèixer. Quan vaig entendre que el meu ofici i el meu destí personal seria seguir els seus passos, vaig entendre també que heretava d’ells aquesta tradició esquinçadora i única de viure el present sense una altra expectativa que aconseguir la transparència d’un moment irrepetible. Un moment de trobada amb l’altre en la foscor d’un teatre, sense més protecció que la veritat d’un gest, d’una paraula reveladora.
El meu país teatral són aquests moments de trobada amb els espectadors que arriben nit rere nit a la nostra sala, des dels racons més dissemblants de la meva ciutat, per acompanyar-nos i compartir unes hores, uns minuts. Amb aquells moments únics construeixo la meva vida, deixo de ser jo, de patir per mi mateix i reneixo i entenc el significat de l’ofici de fer teatre: viure instants de pura veritat efímera, on sabem que el que diem i fem, allí, sota la llum de l’escena, és veritat i reflexa el més profund i el més personal de nosaltres. El meu país teatral, el meu i el dels meus actors, és un país teixit per aquests moments on deixem enrere les màscares, la retòrica, la por de ser qui som, i ens donem les mans en la foscor.
La tradició del teatre és horitzontal. No hi ha qui pugui afirmar que el teatre està en algun centre del món, en alguna ciutat o edifici privilegiat. El teatre, como jo l’he rebut, s’estén per una geografia invisible que barreja les vides de qui el fan i l’artesania teatral en un mateix gest unificador. Tots els mestres de teatre moren amb els seus moments de lucidesa i de bellesa irrepetibles, tots desapareixen de la mateixa manera sense deixar altra transcendència que els empari i els faci il·lustres. Els mestres de teatre ho saben, no val cap reconeixement davant aquesta certesa que és l’arrel del nostre treball: crear moments de veritat, d’ambigüitat, de força, de llibertat en la major de les precarietats. No sobreviuran d’ells sinó dades o registres dels seus treballs en vídeos i fotos que recolliran només una pàl·lida idea d’allò que van fer. Però sempre faltarà en aquests registres la resposta silenciosa del públic que entén en un instant que el que allí passa no pot ser traduït ni trobat fora, que la veritat que allí comparteix és una experiència de vida, per segons més diàfana que la vida mateixa.
Quan vaig entendre que el teatre era un país en si mateix, un gran territori que abasta el món sencer, va néixer en mi una decisió que també és una llibertat: no has d’allunyar-te ni moure’t d’on et trobes, no has de córrer ni desplaçar-te. Allí on existeixes està el públic. Allí estan els companys que necessites al teu costat. Allà, fora de casa teva, tens tota la realitat diària, opaca i impenetrable. Treballes llavors des d’aquella immobilitat aparent per construir el major dels viatges, per repetir l’Odissea, el viatge dels argonautes: ets un viatger immòbil que no para d’accelerar la densitat i la rigidesa del teu món real. El teu viatge és cap a l’instant, cap al moment, cap a la trobada irrepetible enfront dels teus semblants. El teu viatge és cap a ells, cap al seu cor, cap a la seva subjectivitat. Viatges per dins d’ells, de les seves emocions, dels seus records que despertes i mobilitzes. El teu viatge és vertiginós i ningú no pot mesurar-lo ni callar-lo. Tampoc ningú no el podrà reconèixer en la seva justa mesura, és un viatge a través de l’imaginari de la teva gent, una llavor que se sembra en la més remota de les terres: la consciència cívica, ètica i humana dels teus espectadors. Per això, no em moc, continuo a casa meva, entre els meus afins, en aparent quietud, treballant dia i nit, perquè tinc el secret de la velocitat." 

Esperem que hagueu gaudit el post i que també gaudiu tant del teatre com ho fem nosaltres!

A continuació us deixem un link on podeu trobar diferents espectacles teatrals de Barcelona i rodalies:

www.teatrebarcelona.com

Salut, i Visca el teatre! 🎉

Meritxell, Enric, Jordi i Albert. 

🎭